Del prefix tra-, del llatí trans, usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ (oposat a cis-), i muntar, de munt, del llatí mons, montis, ‘muntanya’. Segons Joan Coromines, «Totes les aparences són d’un italianisme acceptat primer per llicència poètica (memòries dantesques i llatines), que recolzant en tramuntana i en els orígens antics ha estat assimilat per la llengua literària, amb el sentit de ‘esvanir-se, extingir-se, pondre’s la resplendor’: “i quan tramunti el sol, al fi de la jornada—”; “el sol havia calat foc a la posta, abans de tramuntar”, P. Coromines».