La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.

Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort

(o com la mort), mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;

terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins

de roses i libèl·lules; mercaders d’afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.

La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l’amor de la sang!

Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,

les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.

Pere Quart · Joan Oliver, «Infants», dins Saló de tardor (1947)