Ha enfilat la carretera amb la resignació de qui assumeix un mal tràngol necessari. No li agrada conduir. Gens ni mica. I té tres hores ben bones de viatge al davant: tres hores de color gris, de revolts desconeguts i cotxes que fan avançaments perillosos. Temeraris. Li toquen el clàxon. No veieu que el senyal diu a vuitanta? Doncs a vuitanta vaig, inútils. Au, a cagar a la via.

Núria Cadenes, Tota la veritat (Barcelona: La Magrana, 2016)

M’havia fet el propòsit de no piular i ho he complert. Tampoc no hem tingut ocasió de parlar gaire. Vull dir de coses sèries, no del restrenyiment, que d’això sí que no para de parlar-ne, que és el seu tema preferit, que si això laxa més que allò, que si hi ha remeis naturals per anar de ventre… Vés a cagar a la via!, em venen ganes de dir-li quan es posa aixís.

Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)