quiescent adj

 / 3498

Definició

1  Que està en estat de repòs; que és inactiu.

2  En les llengües semítiques, dit de la lletra (gairebé sempre una semivocal) que, en no dur vocal, no és pronunciada.

Etimologia

Del llatí quiescens, -ntis, participi present de quiescere, ‘reposar’, derivat de quies, -etis, ‘repòs’. Més mots de la mateixa família són aquiescent (que consent), aquietar (calmar, apaivagar) i quedar (de quet, -eda, variant de quiet).

Usos

  • Aturada ja la vida,
    quiescent, vell i nafrat,
    he sentit una gran crida
    que a benaurança convida
    per un camí no fressat.

    Delerós, enderiat,
    he pres tot d’una embranzida;
    fent un salt fora de mida,
    sobtadament m’he envolat.

    Com és que m’he desvetllat
    en una serra tan alta?

    Joan Vinyoli, «La paraula», dins A hores petites (1981)

Tema de la setmana

Setmana dedicada a Joan Vinyoli amb poemes musicats per Xavi Múrcia (A través de Vinyoli, Discos a Mà 2014) 

Enllaços