anar a missa

Definició

Ser una cosa irrefutable, segura, inqüestionable; no tenir retop.

El que diu l’avi sempre va a missa: tothom li fa cas.

Això que us he dit va a missa.

El Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana diu, sobre aquesta locució: «Castellanisme admès. El trobem al DIEC i en alguns diccionaris actuals». Al GDLC també hi apareix. En canvi, el DCVB només recull el sentit literal: «Anar a missa: dirigir-se al temple o altre lloc on se celebra la missa».

Usos

  • Quim Monzó: És que tot és autobiogràfic.
    Sergi Pàmies: Fins i tot la ficció. Jo crec que hi ha un error de separar… Perdó. Continua, continua.
    QM: No, no.
    SP: Jo crec que la ficció és un recurs mental que tu fas servir per viure.
    QM: Doncs, això va a missa: és així. Tu també has llegit, i de vegades has llegit molt. I aquesta ficció llegida, que ves a saber si és ficció o no és ficció perquè qui la va escriure feia servir uns elements que li eren propers, doncs, està incorporada i et serveix per explicar coses.

    Quim Monzó i Sergi Pàmies, Si la memòria no ens falla. Una conversa conduïda i editada per Julià Guillamon (Barcelona: Libros de Vanguardia, 2023), pàg. 153
  • Jo esperava —i en el pròleg a la segona edició ho vaig posar— que es parlara de Nosaltres els valencians. El que deia en aquell llibre, realment sí que era objecte de polèmica (jo no he dit mai que allò anara a missa, ni que fóra cert i indubtable, ni res). Eren unes reflexions sobre el tema, i damunt la taula estaven. Vosté mateix. No va obrir la boca ningú. Cert que el llibre es va vendre bé. Es va exhaurir la primera edició, van fer-ne la segona i la van distribuir. De seguida van reaccionar a Madrid, i van dir que calia tornar-lo a portar a censura.

    Joan Fuster entrevistat per Enric Sòria, «Ser Joan Fuster, reflexionar, debatre, donar llum» (L’Illa, 1992)

Tema de la setmana

Mots que van a missa

Temes i etiquetes