Definició
Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop.
Es va fer un trenc al front.
M’hauria pogut fer un trenc amb una pedrada.
Etimologia
De trencar, d’origen preromà, d’una base trenko, mateix significat, potser indoeuropea i potser també cèltica. Vegeu també a trenc de mar, a trenc d’alba
Usos
Sabien del cert que no passarien pas sense combat. A un tret de les últimes cases els esperaven els joves del poble, brunzia la primera pedra, els dos bàndols enemics es desplegaven en guerrilla i començava una llarga i acarnissada batalla a trets de fona, i sovint un trenc al cap feia necessària la intervenció del metge, que era el meu pare.
Josep Pous i Pagès, «Parlament de bones festes llegit en la festa del Nadal català celebrada a París» (1939), dins El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili (Barcelona: Acontravent, 2009), pàg. 125
En aquell temps els catalans tenien una manera de pensar tan esquerpa que l’ésser de pobles distints ja ho tenien per raó suficient de sentir-se enemics i de no poder-se trobar junts honorablement si no entraven en batussa.La felicitat existeix quan no hi ha res negatiu. Ens podíem passar el dia amb els carboners de la baga, arribar a casa empastifats de terra o de carbó. No ens renyaven pas. Un bon bany ho arreglava tot, l’endemà la roba neta i a tornar-hi. Igualment passava quan quèiem al riu i en sortíem xops o bé quan ens pelàvem els genolls o ens fèiem un trenc anant en bicicleta. Anar amb bicicleta ha estat per a mi una de les més grans delícies de la meva infantesa.
Maria Dolors Orriols, Cop de porta (Barcelona: Pòrtic, 1980)
Tema de la setmana
Efectes dels cops