Definició
Ferida feta al cap, especialment la produïda per un objecte contundent.
S’ha pegat una cabotada contra la porta del jardí i s’ha fet un bon trinxet.
Aquest mot és valencià; com a sinònims tenim trinxo, xirivasco, xirnac, xirnàs
Etimologia
«El mot trinxet (igual que trinxar, trinxera i tots el seus derivats) es considera manllevat del francés, i sens dubte sí que ho és en la seua accepció de ‘falcilla’ (ganiveta de sabater), però en l’accepció ací estudiada de ‘ferida feta al cap’ podria molt bé ser el diminutiu de trinxo, paraula que té probablement origen mossàrab i és usada també pels valencians amb el mateix sentit.» —Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Usos
—No sigueu borinots! El martell està beneït; no me’l podreu llevar.
Enric Valor, «El llenyater de Fortaleny», dins Rondalles valencianes 1 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
I continuava: bem, bem! Martellades al Dimoni Major!
—Tireu-lo, tireu-lo d’ací; tireu-lo de l’infern i que se’n vaja on vulga! —mana aquest.
En vista d’açò, Pauet consent. Destapa el sac, ix el Dimoni Major coixejant i amb el cap fet un sant Llàtzer de bonys i trinxets, i me’l deixa anar tot victoriós.—Calleu, calleu, mals fills! —arremeté Rosa abans d’alçar-la—. Calleu, que m’heu fet passar un dia de festes molt amarg escatimant-me el dolç, que bé sabeu que és la darrera il·lusió que em queda! Vosaltres teniu la culpa de tot.
Enric Valor, «El pollastre de festes», dins Rondalles valencianes 7 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
La van alçar i veren que no tenia cap os trencat ni res greu. És clar: una dona tan esperitada no pesava una voliana, i no s’havia fet més que alguna blaüra i un trinxet al front.
Tema de la setmana
Blaus, blaüres, trencs i trinxets