Definició
1 Esguard ràpid, ullada.
Va donar un cop d’ull a un dels llibres que hi havia damunt la taula.
Al primer cop d’ull sembla que ens volen aixecar la camisa.
2 Aspecte.
L’habitació ofereix un cop d’ull agradable.
Etimologia de cop
Cop ve de colp, que és com es deia aquest mot antigament i com encara es diu en valencià i a Eivissa, del llatí vulgar colŭpus, llatí colăphus, ‘cop de puny’, i aquest, del grec kólaphos [κόλαφος], ‘bufetada’.
Usos
La major part de frases publicitàries s’inventen en castellà, i després algun tuca hi passa el drap de la pols. ¿No saben qui són els tuques? En moltes oficines, empreses o ajuntaments hi ha algú al qual els altres demanen de manera enfadosa i amb tota la cara: «Escolta, tu que saps català, fes-me un cop d’ull a aquest paper».
Joan Solà, «Dèries» (Avui, 21 de setembre del 1995)La nit, molt freda, s’empassava els escassos automòbils que circulaven. L’Ovidi fumava dins del seu Ford. Aturat davant de casa de la Marina, a l’altre cantó de l’avinguda, havia esperat que ella sortís. Sabia que no tornaria fins entrada la matinada: tindria el temps suficient per fer un cop d’ull a casa seva.
Montserrat Beltran, D’ofici, perdiguer (Barcelona: Cruïlla, 1991)
Tema de la setmana
Locucions amb ‘cop’