Definició
A l’acte, sense perdre temps; en els primers moments després d’un fet, abans que els qui n’han sofert les conseqüències reaccionin.
A cop calent li va contestar molt enfadat; si hagués deixat passar uns quants dies no hauria estat tan violent.
Val més que no li responguis a cop calent; pensa tranquil·lament el que més convé que li diguis.
Usos
Havíem rebut la notícia a final de gener. Una vella amiga del papà que s’havia ocupat d’ell els darrers anys ens va anunciar per telèfon que estava malalt. A cop calent, el primer que la mamà havia dit (quan encara no estava prou moribund perquè ella es mostrés respectuosa) va ser: «És un poca-solta, però teniu tot el dret a saber que està malalt i potser hauríeu d’anar-lo a veure, tot i que si fos de vosaltres m’ho rumiaria bé».
Imma Monsó, Tot un caràcter (Barcelona: La Magrana, 2001)I va afegir, amb to compungit:
Teresa Solana, Drecera al paradís (Barcelona: Edicions 62, 2007)
—Potser li hauria hagut de dir que la Marina guanyaria el premi. Hauria tingut temps de pair-ho, si més no…
—Però tu no creus pas que ell, a cop calent…
—I tant que no! L’Amadeu és dels que es deprimeixen, no dels que actuen. Vosaltres no el coneixeu, però és un cagadubtes. Si se li hagués passat pel cap fer una cosa així, s’hauria passat primer tot un mes fent de Hamlet per Vic i després ho hauria deixat córrer —va sospirar—. No. L’Amadeu és una mica rarot, però no és un assassí.
Tema de la setmana
Locucions amb ‘cop’