rondinar v

Definició

Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer.

No rondinis més i accepta que has perdut.

Quan havíem de tornar a escola després de l’estiu sempre rondinàvem.

Etimologia

Mot coincident amb l’occità roundinà, derivat segurament del sinònim roundí, del llatí grundire, ‘grunyir’, amb alguna influència onomatopeica.

Usos

  • A continuació, toca conèixer el gos. Mira, Freud, aquest és en Gabriel (deixa’t llepar) i aquesta és la Montse (acaricia’l, sobretot no m’aixequis la veu, Freud, som amigues, no em vol fer res, vigila amb la mà, ell intueix l’agressivitat). I després, ella deixant-se olorar entre les cuixes, patint perquè té la regla i potser la senyora Biosca ho endevina, i, al final, el senyor i la senyora Salmeron oferint-li una llauna del seu menjar, ajupits. Primer rondina una mica, però després ja no.

    Empar Moliner, «Aprengui a tastar vins», dins T’estimo si he begut (Barcelona: Quaderns Crema, 2004)
  • No, el Borja no les feia mai, aquestes coses. La impuntualitat no era un dels seus defectes.
       —Saps què et dic? Que me n’hi vaig ara mateix.
       —I avui véns a dinar, o què? —va rondinar una mica la Montse.
       —Daixò, després et truco, cuca.
       Vaig agafar un taxi i, quan hi vaig arribar, el cor se’m va posar a bategar a dos-cents per hora.

    Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006), pàg. 205

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Montserrat Margarit, d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

si fa no farebregar