balou -a adj

Definició

Poc compacte (Empordà).

«La terra acabada de fangar és molt baloua» (Palafrugell). «Afica la roba a la maleta; posa-la-hi ben baloua, no la hi pitgis» (Diccionari Aguiló). «Una fumareda sola s’aixecà pel cim del carro i llostrejà en la foscor com un balou castell de plomes» (Víctor Català, Ombrívoles) (DCVB).

Usos

  • A l’hora de l’aperitiu prenc un trist amer-picon amb P. G.: un empleat bufó, galtainflat, ros, animat, una mica balou, optimista. Troba que tot va de primera i que si l’any passat les coses no anaren prou bé, aquest any tot irà com una seda. Trobo que el meu amic és magnífic. En el moment d’anar-me’n a casa, sento, només, una impressió depriment —com si hagués begut més aperitius dels que he pres.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

Tema de la setmana

Mots locals trobats a El quadern gris, de Josep Pla

Enllaços

Temes i etiquetes