Quin trasbals, mareta meva! El primer que calia fer era buidar l’edifici abans d’enderrocar-lo; treure els mobles i el paperam. El problema consistia que no teníem lloc on embotir-ho. Aleshores, l’alcalde, que és un tipus d’allò més llest, va decidir fer lots amb el material, sortejar-los entre els regidors i els funcionaris, i que cadascú s’emportés a casa la part que li toqués fins que arribés l’hora d’estrenar el nou Ajuntament.

Jesús Moncada, El Cafè de la Granota (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 15

Els nostres arguments pedagògics alternaven amb el garrot, concerts de música tradicional àrab i projeccions de films en àrab d’Egipte, incomprensibles per als algerians sense els subtítols en francès. Volguessen o no, eren francesos fins al moll de l’os. Tot el paperam de l’FLN venia redactat en la llengua de Voltaire. Una lletra trobada a casa d’un suspecte ens havia fet riure molt. Un cap terrorista renyava un subordinat perquè li havia enviat una carta en àrab i no pas en francès «com tothom».

Joan-Daniel Bezsonoff, La presonera d’Alger (Barcelona: Empúries, 2002), pàg. 29