volior f

Definició

Munió d’ocells volant.

Els estornells s’aixecaven de les mates a voliors.

També s’usa en sentit figurat: Per sa imaginació passava una volior de pensaments i recordances.

Etimologia

D’una alteració de bonior (bonió) per influx de vol i voliaina.

Usos

  • Les aloses són gregàries, i això vol dir que formen part de grans estols migratoris que van fugint dels llocs freds cercant-ne altres de més temperats. Sols es mostren independents en el moment de la cria, després tornen a integrar-se a la volior.

    Bernat Capó, Ocells (Barcelona: Riurau, 2015), pàg. 52
  • Als vidres entelats de la tranquil·la estança
    va plorant el paisatge. Quina errant volior
    dintre el cor i en el nostre cel d’exili!
    La teva ànima vaga, amb la por i l’esperança,
    per camins de tardor,
    i a un pensament de mar alça braços d’auxili.

    Agustí Bartra, «Oh, beneïda siguis…», dins Poemes d’Anna (1956)

Tema de la setmana

Mots que s’envolen, com els ocells

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes