acèrrim -a adj

Definició

Ferm, tenaç; extremat amb relació a alguna cosa.

Són enemics acèrrims.

Forma part d’un grup de defensors acèrrims dels drets dels animals.

Etimologia

Del llatí acerrimus, superlatiu d’acer, ‘agre, acre’.

Usos

  • Durant els dos anys i mig de guerra la propaganda feixista, pura demagògia, havia creat un clima tens, fomentant l’odi i l’esperit de revenja, la qual cosa aconseguí que els vencedors no se sentissin satisfets amb els èxits assolits sinó que, a més a més, anhelaven infligir un bon escarment als qui havien fet tan dificultosa una victòria que, finalment, tenien a l’abast dels seus fusells. Estaven disposats a aplicar dures represàlies als vençuts i no permetien que ningú escapés a la seva justícia triomfalista. Tothom era considerat enemic acèrrim mentre no demostrés el contrari d’una forma fefaent. Moltíssims presoners que simpatitzaven amb els militars sublevats però que per raons estrictament geogràfiques s’havien vist obligats a incorporar-se a les files governamentals, passaven indiscriminadament pel filtre purificador dels camps de concentració.

    Francesc Grau i Viader, Rua de captius (Barcelona: Club Editor, 2014 [1981]), pàg. 62
  • Després d’aquestes paraules, ja poso una mica més d’audàcia en l’afirmació que el matrimoni és el millor col·laborador i el més acèrrim defensor dels drets de la poesia.

    Josep M. de Sagarra, «Matrimoni i poesia» (La Publicitat, 30 de març del 1926), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 540

Tema de la setmana

«Al nostre país hem abusat molt del superlatiu; hem dit cada dos per tres “el millor polític”, “el millor arquitecte”, “el millor balancí” o “el millor tomàquet”», deia Josep Maria de Sagarra. Hi ha però un grup de superlatius més superlatius que els altres, o com a mínim més contundents: són els que hem manllevat directament del llatí, que es formen amb l’adjectiu (en el cas del mot d’avui, acer ‘acre’) seguit del sufix -rimus; aquests dies en veurem uns quants. (Naturalment, com que ja són superlatius, no s’hi val a dir *el més acèrrim.)

Enllaços

Un comentari a “acèrrim -a”

  1. Albert Casulleras Pont — Barcelona

    Dieu que no s’hi val a dir “el més acèrrim”, però el mateix exemple que poseu de Josep. M. de Sagarra ho contradiu: “el més acèrrim defensor dels drets de la poesia”. Hom diria que vol dir el més, ferm, tenaç o extremat defensor d’aquests drets (més que cap altre). No veig per què la frase sigui incorrecta

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

agrejarmisèrrim -a