Vaig encarregar als meus alumnes de Girona que em fessin frases d’exemple amb expressions del tipus cori-mori, rau-rau, etc. A casa meva, l’àvia deia: «Tinc cori-mori, menjaré alguna cosa.» I algú em va escriure: «Ha tingut un cori-mori i està molt greu.» Jo, sorprès, els vaig dir que, si algú tenia cori-mori, amb una simple galeta li passaria. La veritat és que, d’entrada, no vaig entendre com havia pogut arribar a inventar-se la frase. Vaig mirar el DIEC2 i hi vaig trobar com a definició de cori-mori «mal de cor». Quan jo era petit tothom sabia que tenir mal de cor volia dir tenir sensació de gana. Els meus alumnes, però, van entendre que tenir cori-mori = mal de cor volia dir haver tingut un atac de cor!

Joan Ferrer, «Estudis de llengua, de Josep Ruaix i Vinyet» (Llengua Nacional, núm. 97, 2016)

Aquest matí he anat a la plaça de Catalunya a prendre el sol. A la poca estona, s’ha assegut al meu costat una noia molt bonica. Duia una paperina de veces i ha començat a tirar-ne als coloms. Ja sap com són els coloms: s’han posat a picar amb una il·lusió i un entusiasme encomanadissos. Jo, des d’ahir a mitja tarda, només porto un cafè amb llet al cos. Tenia mal de cor i la boca se’m feia aigua, he estat a punt de posar-me de quatre grapes i de barallar-me amb els coloms per culpa de les veces. Al final, no m’he pogut aguantar més i he dit a la noia: «Que me’n podria donar un grapadet?». Ella ho ha entès tot de seguida i m’ha mirat amb simpatia, però sense poder dissimular aquella mena de basarda que fem els pobres. «Ja es pot quedar la paperina sencera», m’ha dit tot oferint-me-la.

Pere Calders, «Delinqüència senil», dins Un estrany al jardí (1985)