Definició
Mainada, conjunt de criatures, d’infants.
Li agradava d’explicar rondalles a la canalla.
Una altra accepció de canalla, menys corrent, és la ‘persona capaç de cometre els actes més reprovables’.
Etimologia
De ca en el sentit de gos (del llatí canis, ‘gos’); antigament canalla també es podia referir a un conjunt de cans (modernament, canilla).
Usos
A l’aventura de l’exili, hi vas anar sola. Ara tornes amb fills que no t’han demanat tornar. La padrina t’ho va dir l’any 1958: «Si tornes amb la canalla, ho pagareu car i ells no tenen cap culpa.» I tu, en tenies, de culpa? La culpa d’haver perdut. No s’ha de perdre. Els perdedors sempre són culpables.
Teresa Pàmies, Va ploure tot el dia (1974)Me’n recordo de la cara de mon pare, una cara que no li havia vist mai, com d’home vell, quan va vindre a col·legi a buscar-nos a la Joana i a mi, a l’hora del pati. Que raro, lo papa mos ve a buscar. I no era estrany perquè fos l’hora que era. Ni tampoc perquè ja tinguéssim vuit i dotze anys. És que els hòmens no anaven mai a buscar la canalla al col·le, ni s’hi acostaven. Eren al tros, feien de paleta, treballaven a la Nuclear d’Ascó o a la Fàbrica de Flix. Quan érem ben petits ens venien a buscar les mares, les veïnes o les padrines, i ens posaven l’anorac i ens portaven berenar de pa amb Nocilla.
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011)