Definició
Moure’s amb un rà pid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport.
Els vidres de casa trontollen cada vegada que passa un tren.
(fig.)  Els escà ndols de corrupció van fer trontollar el govern.
Etimologia
D’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romà niques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós.
Usos
A les pà gines de la revista Feminal [1907-1917] s’hi acullen, és cert, punts de vista ben diversos. Mossèn Josep Matas hi predica un feminisme ben entès. Un feminisme que no faci trontollar la llar.
Maria Aurèlia Capmany, El feminisme a Catalunya (Barcelona: Nova Terra, 1973), pà g. 76Deu ser el mal humor, però per un moment trontolla el meu escepticisme congènit i començo a pensar que potser això del canvi climà tic va de veres i que ja mai més no farà fred.
Joan Oliver, «Neu» (Avui, 3 de desembre del 2006)
Tema de la setmana
Mots que es mouen i trontollen