Definició
D’una manera irregular, sense atenció, sense cura.
Tot ho fan a trossos i mossos.
També: a trossos i a mossos. Aquesta expressió s’usa sobretot en valencià.
«A trossos i a mossos | farem un gipó | de pell de borrego | que em coste un dobló» (cançó popular de Benassal, a l’Alt Maestrat).
Etimologia de tros
D’origen incert, potser del llatí thyrsus, i aquest, del grec thýrsos [θύρσος], ‘tija’; hi degué influir fonèticament el català trossar ‘arromangar; embolicar’, del llatí torsus, participi de torquere ‘torçar’, i destrossar; el significat de ‘tija’ s’estengué al de tros de qualsevol cosa. Per a l’etimologia de mos, vegeu aquest mot.
Usos
Era un elegant vestit de capa, amb el coll cenyidet i les mànegues japoneses que m’havia estat cosint a trossos i mossos amb la idea de sorprendre Manel el primer divendres de Festes del Poble d’aquell any, el dia que els amics de la colla havien triat per celebrar que li havien donat la llicència. Me l’havia tallat la meua germana Teresa —a sa casa, mentre jo, entre prova i prova, ajudava darrere del taulell— i m’havia costat Déu sap quant poder tindre’l a punt per a aquell dia —i un grapat de nits en vetla, mal enllumenada; que els meus dits no són de plata, com els d’ella, i la poca traça que tinc cosint me l’he guanyada a força de perseverança.
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)Però no podíem continuar allí els quatre abocats al diari, perquè les nou ja estaven a punt de tocar, i pujàvem el carrer cap a les escoles encara llegint a trossos i mossos i fent-nos observacions.
Víctor Labrado, La mestra (Alzira: Bromera, 2010 [1995])
Tema de la setmana
Locucions rimades