El vestit gairebé per estrenar que havia estat del seu pare el va sorprendre per l’encaix perfecte de les espatlles i la llargada mil·limètrica dels camals. Semblava com si els cromosomes paterns haguessin anat a cal sastre abans d’engendrar Rachid i ara, en el seu cos castigat per la incertesa, en aquella terra de ningú entre el suburbi parisenc i els contraforts de l’Atles, li transmetessin la fortalesa aventurera del pare.

Joan Barril, Un submarí a les estovalles (Barcelona: La Campana, 1988)

L’Andreu, en canvi, sí que m’amoïnava. Només té vuit anys i, sobretot, és el petit. Ho era, fins ara. Tot i que estic segura que és un nen feliç, he de reconèixer que la seva infància s’ha vist alterada per la separació dels seus pares i l’encaix de peces entre les dues famílies de les quals forma part.

Sílvia Soler, Una família fora de sèrie (Barcelona: Columna, 2010)