novel·la rosa

Definició

Novel·la de tema amorós tractat amb molt de sentimentalisme i que sol tenir un final feliç.

L’editorial va començar publicant una col·lecció de novel·les roses que va tenir molt d’èxit.

També: novel·la sentimental

Etimologia de novel·la

Del català antic novella, ‘nova, notícia; relació de fets o històries’, i, en el sentit de ‘narració fantasiosa’, ja des de mitjan s. XV i ben aviat influït per la pronunciació de l’italià novella, mateix significat, amb l geminada.

Usos

  • El color rosa no té el glamur ensucrat que se li atribueix per unes qualitats intrínseques d’arrel científica, com podrien ser que el verd relaxa. El rosa, pel que fa a ser sinònim d’assumptes del cor, va ser una pensada de José Zendrera Fecha, creador de l’editorial Joventut que diferenciava les novel·les romàntiques, les de misteri i les d’aventures pel color del llom dels llibres. Per a les històries d’amor va triar el color rosa, i així va néixer la denominació novel·la rosa.

    Jaume Vidal, «Amor, erotisme i pornografia» (Avui, suplement de Cultura, 4 de novembre del 2010)
  • I ací estic, on estava, entre els poals del fem
    i els poals de les clíniques, entre la pobra dona
    i el comptable i el xic que ha robat on treballa
    i el vidu que gemega pel passadís i el guàrdia
    i la dona que mira els cartells del cinema
    i la xica que va llegint novel·les roses 
    i l’aigua entre la brossa i els canyars i l’amor
    i la ira també i tots els funeraris
    vestits de gris i amb metres pels muscles i pels braços.

    Vicent Andrés Estellés, Coral romput (1957)

Tema de la setmana

Locucions amb colors

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “novel·la rosa”

  1. Lluís Emili Bou Gibert — Barcelona

    L’entrada de la Wikipedia d’Editorial Juventud acaba el penúltim paràgraf així:
    «Se considera que su colección “La Novela Rosa” fue la que consolidó el nombre del género novela rosa.»
    Ho he buscat perquè el meu oncle-avi, Juli Gibert Mateus, va ser, encara que no ho digui la Wiki, un dels fundadors de l’Editorial Juventud i, pel que jo sé, autèntic “editor”. Sospito que podia ser l’inventor del nom de la col·lecció als anys 20-30.
    Sempre hi va tenir relació i per això a casa hi havia molts llibres de l’Editorial Juventud i jo recordava el logo de “La Novela Rosa”.
    Després va deixar de formar part del Consell d’Administració i de tenir-hi capital (no era un home ric, sinó un empresari) i va abocar-se al que va acabar essent Ediciones HYMSA (El Hogar y la Moda, SA), societat que també comptava amb la participació de la família Zendrera.

    Respon
  2. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Per mimetisme, el català fa les mateixes confusions que el castellà. Ho podem observar un cop més amb “novel·la” i “romanç”. En una llengua catalana no interferida, un “romanç” hauria de ser una narració de llargària considerable i una “novel·la” una obra narrativa d’extensió molt inferior. Per fer-ho curt, una “novel·la rosa” hauria de ser un “romanç d’amor” i l’expressió “novel·la breu” hauria de ser un pleonasme perquè, per essència, totes les “novel·les” són breus.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

donar carta blancaser un cap verd