Definició
Deixar (a algú) tota la llibertat per a obrar.
La presidenta va donar carta blanca al ministre de Treball perquè resolgués el conflicte amb els sindicats.
Sembla que l’origen d’aquesta expressió ve del francès carte blanche, un paper en blanc que els vençuts en una contesa militar lliuraven als vencedors perquè aquests hi especifiquessin les condicions de la capitulació.
Etimologia de carta
Del llatí charta, ‘paper’, i aquest, del grec khártēs [χάρτης], ‘papirus, paper’. Altres mots de la mateixa família són cartell, cartera, cartolina, descartar i cartipàs.
Usos
En Deltell volia i dolia. D’una banda, estava disposat a donar carta blanca als indis perquè es liquidessin mútuament amb plena llibertat. Però de l’altra, sentia la força missionera de la seva condició d’home blanc i s’havia d’oposar per principi a qualsevol estil de matar que no fos a la bella manera europea.
Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1964]), pàg. 61Tot el poble surt al carrer com si es lliurés a una cacera tranquil·la per atrapar la mica de fresca que, a aquella hora, es digna a baixar en un gest de gràcia divina. Més tard, quan els arribi la dolçor del son, entraran les cadires i cap al llit, a esperar que a la matinada encara corri un xic d’aire que els deixi dormir en pau. En aquesta època de l’any, la canalla té carta blanca per córrer pel carrer fins que els grans se’n van a dormir. No s’ha de patir.
Imma Cabré, Els senyors del poder (Maçanet de la Selva: Gregal, 2013), pàg. 14
Tema de la setmana
Algunes cançons de Raimon fan referència als colors, des del famós vers «Tots els colors del verd» de «País Basc» fins al carrer Blanc de Xàtiva on va néixer l’any 40, passant pel «D’un roig encès voldria les cançons» de «A Joan Miró». Aquests dies passem de les cançons de Raimon a locucions en què el color dona un significat nou a determinades paraules (diguem que les acoloreix).