En vint-i-tres anys a la poltrona, el Molt Honorable ha tingut temps de sobres per posar en pràctica la seva idea de país, amb èxit, fracàs o mitges tintes, això ja ho diran els analistes històrics, perquè els analistes polítics, i els polítics analistes, ja ho diuen fa temps i tots hi diuen la seva, depèn del color (polític) del cristall amb què s’ho miren.

, «El primer president que ha manat» (Presència, 12-18 de setembre del 2003)

El somni de què parlo és, ja us ho penseu, que el català sigui present a Europa. Una vella i bella aspiració, la de la plenitud de la llengua. Som molts els qui ho volem tot per al català i no ens conformem amb mitges tintes perquè sabem que una llengua que no serveix per a tot no serveix, en realitat, per a res.

«Matèria delicada» (El Punt, 15 de maig del 2004)