Definició
Cadira de braços especialment confortable.
estar (o seure) a la poltrona Estar assegut amb gran comoditat, mig ajagut, amb les cames estirades.
Etimologia
De l’italià poltrone, mateix significat, derivat de poltro, ‘poltre’ i figuradament ‘llit’, perquè com un ‘poltre’ aguanta una càrrega (cf. el francès sommier, inicialment ‘bèstia de somme’, de ‘càrrega’, i després ‘somier’ de llit). Com a adjectiu, poltró -ona vol dir ‘dropo’ i poltronament, ‘amb ganduleria’. Per metonímia i col·loquialment, una poltrona també pot ser un càrrec, sobretot polític: El conseller s’ha aferrat a la poltrona i ara no voldrà dimitir per aquesta fotesa.
Usos
Quan va fer els set anys, l’àvia Maria li va mostrar una estampa.
Raquel Ricart, Les ratlles de la vida (València: Tres i Quatre, 2010)
—Mira-la bé, perquè és la teua santa —li digué.
Santa Rosa de Lima semblava una monja de mirada pacífica. Al cap portava una corona de flors i del coll li penjava un rosari negre, semblant al de l’àvia Vicenta. A l’estampa santa Rosa de Lima estava asseguda en una poltrona que enfrontava amb una taula. A la taula hi havia un coixí, i al coixí seia el nen Jesús, que amb la mà dreta llançava uns daus.
Rosa no havia jugat mai als daus, i en veure aquella imatge va considerar que, per tal d’assemblar-se a la santa de la qual portava el nom, n’havia d’aprendre, no fos cas que el nen Jesús se li presentàs de sobte amb un gobelet i ella fos tan ignorant que es perdés la partida.
—Pare.
—Què hi ha?
—Vostè sap jugar als daus?Quan va entrar en casa, la mare, que l’esperava a la poltrona, s’havia adormit, però es va despertar en sentir la porta. Li havia guardat patates bullides i pèsols. Li havia portat un tros de codonyat que li havien donat al matí a la casa del senyor Leandre on rentava roba. Volia parlar, però com que se li havia trencat el son, esperant-la a la poltrona, no va saber encetar la conversa.
Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])
La xica es veu que tampoc no en tenia gens de ganes, i després de «No en vols més?» i «Com ha anat això?», es van dir bona nit i cadascuna es va ficar al seu llit. En tenien un cada una, com les senyores. I llitassos enormes, de l’àvia Miquela, la dels set gats. La Júlia es deixà caure en la flonjor del somni a penes posar el cap al coixí.
Tema de la setmana
Seients