Definició
Llumí, cerilla; tija petita de fusta o d’un altre material, amb un extrem cobert d’una substància que s’encén quan es frega amb una superfície rugosa.
Col·leccionava capses de mistos de tot el món.
«La història no diu de Cristo / que hagués encès mai cap misto», fa un dels consells de Los cent conçeyls del Conçeyl de Cent, de Pompeu Gener (1899).
Els mistos Garibaldi
Etimologia
D’un plural de mixt, ‘mesclat’, mixtos, pronunciat popularment mistos, d’on el singular misto; del llatí mixtus, ‘barrejat, mesclat’, participi de miscere ‘mesclar’.
Usos
On no hi havia res a veure, ell et feia veure meravelles. En canvi, fer-lo fer cua per veure els Uffizi en un calorós estiu de Florència era com posar un misto en un paller i esperar que no s’encengui.
Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 194—Hi ha un vell conte irlandès que té un punt de semblança amb la seva història alemanya. Un irlandès es troba en una habitació fosca. A les palpentes, busca el quinqué. El troba, l’encén amb un misto i veu que a la paret del davant hi ha una altra porta. S’afanya a traspassar-la i tancar-la rere seu, oblidant el quinqué, per comprovar que torna a ser en una altra habitació sense llums. La història pot repetir-se fins a l’infinit, amb el tossut irlandès buscant quinqués i encenent-los, traspassant portes i tancant-les, oblidant el quinqué, sempre endavant, sempre cap a una nova foscor. Finalment l’irlandès tossut es troba en una habitació sense portes, ensarronat com una rata. Sap què diu? «Gràcies a déu, era el meu últim misto».
Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 162
Tema de la setmana
Noms acabats en o àtona. Joan Coromines es queixava que algú va trobar en el mot llumí (provinent de l’alguerès) un mal substitut del misto de tota la vida, «culpable de terminar en -o».
La paraula mistera, aparell per a encendre el tabac, és de la mateixa família?