mistos Garibaldi

Definició

Mistos GaribaldiTira de paper o cartó amb punts vermells gruixuts de fòsfor escampats regularment al llarg de la tira que es feia fregar contra una paret rugosa per fer-los espetegar.

Al començament dels anys seixanta els mistos Garibaldi van ser prohibits a causa de la toxicitat del fòsfor.

També: mistos de cassoleta, rascaparets, martiniques, mistos de tro, mistos de traca… (vegeu-ne altres equivalents als comentaris).

Etimologia de misto

D’un plural de mixt, ‘mesclat’, mixtos, pronunciat popularment mistos, d’on el singular misto.

Usos

  • Quan era petit i s’acostava Sant Joan, els nens fèiem petar martiniques. Les martiniques, que a Barcelona s’anomenaven mistos Garibaldi, eren unes ungles de fòsfor enganxades en renglera en una tira de paper gris. En separaves una estripant el paper, la rascaves sobre una paret rugosa i l’operació donava com a resultat unes guspires que espetarregaven. Pirotècnia de to menor que no s’allargava més de quinze segons.

    Manuel Cuyàs, Enamorats de l’Audrey Hepburn. Notes de cada dia (Barcelona: Proa, 2015), pàg. 129
  • Eren les revetlles dels trons que es llançaven als peus del veí, dels coets borratxos que t’empaitaven pel carrer, dels mistos garibaldi que es rascaven a la paret, d’una artilleria que no hem vist més perquè era perillosa i s’havia endut més d’un dit de la mà d’alguns imprudents o despistats.

    Joan Menchon, «Focs» (El Punt, 27 de juny del 2005)

Tema de la setmana

Del mitjacerilla de divendres saltem als mistos d’avui, escalfant motors per a la revetlla de Sant Joan.

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

17 comentaris a “mistos Garibaldi”

  1. Rafael Badia — Olot

    A la Garrotxa, als anys 50 en dèiem carretilles. Als més petits, a les revetlles, només ens deixaven rascar carretilles o tirar cebes (que a Barcelona anomenen bombetes).

    Respon
  2. Àngels Garcia i Ferrer — Barcelona

    A la Barceloneta, en dèiem rascletes, i les recordo d’un color més marronós que no pas vermell. Eren, juntament amb les bombetes, els petards més “innocents”.

    Respon
  3. Francesc Macià — Sabadell

    A Sabadell en dèiem mistos de pet. Eren els petards més inofensius, els d’iniciació per a la canalla, juntament amb les bombetes. I els més barats. Els ganàpies els feien espetegar dins les mans closes, tot sacsejant-les, fent caixa ressonància. I els més agosarats també els feien petar dins la boca… Per a molts són un record entranyable.

    Els van prohibir a causa del fòsfor blanc que duien, arran de la tràgica intoxicació d’uns infants que n’havien ingerit. Tanmateix, hi devia haver hagut algun canvi de composició, perquè fins aleshores no es tenia notícia d’intoxicacions. Fins i tot recordo que, per a la generació dels meus pares, era tradicional “pintar-se” els llavis amb mistos de pet, per lluir la fosforescència en la foscor…

    Respon
    • Juan Carlos Albaladejo — Barcelona

      Ostres, quanta raó que tens!! Ja no recordava lo de les mans i la boca.
      I estic d’acord amb el teu raonament, mai hi havia hagut cap intoxicació, alguna cosa devien canviar…

      Respon
  4. Juan Carlos Albaladejo — Barcelona

    M’ha encantat aquesta paraula amb la foto… i recordar la infantesa santjoanera…

    Però em sembla que hi ha un error: no es van prohibir als anys seixanta, sinó durant els setanta… perquè jo vaig néixer el 1962, i els vaig fer servir a les revetlles.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mitjacerillaespetec