Jo em trobava entre aquella host que escometia contra els cavallers, perquè per a un morisc, era la millor manera de passar desapercebut. Entretant, Diego Hurtado de Mendoza foradava un barandat, i acte seguit, ell, la seua família i les criades, fugien per les teulades veïnes fins posar-se a segur en casa del senyor de Navarrés, prop del Portal de Valldigna. Mentrimentres, tots els clergues de València anaven indagant on podrien trobar Guillem Sorolla, perquè ningú no l’havia vist; ni difunt ni ple de vida.

Josep Lozano, Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1984; reeditat per Bromera el 2005), pàg. 203