Definició
1 Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial.
2 Per extensió, persona influent en algun àmbit.
Els mandarins de CiU ja fa un parell de setmanes que estan fent les maletes.
Etimologia
Del portuguès mandarim, ‘funcionari xinès’, d’origen índic, a través del malai mantari, del sànscrit mantri (‘conseller’), de mantra (‘paraula’ o ‘fórmula’), de manyate (‘ell pensa’); per similitud amb el color groc dels mandarins xinesos, s’aplicà també a les taronges de la Xina.
Usos
Els mandarins d’Europa sembla que no tenen un nord comú per a aquesta UE que panteixa. Hi ha alquímies massa contradictòries. Com es pot desfer el caos d’ara i evitar el futur megacaos d’una Europa de vint-i-vuit Estats?
Josep M. Muntaner i Pasqual, «L’Europa dels mandarins» (Avui, 18 de març del 2002)
Tema de la setmana
etimologies curioses