Definició
1 Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial.
2 Per extensió, persona influent en algun àmbit.
Després de la derrota electoral, els mandarins del partit governant que s’havien escampat per l’Administració s’hauran de buscar la vida en alguna altra banda.
Etimologia
Del portuguès mandarim, ‘funcionari xinès’, d’origen índic, a través del malai mantari, del sànscrit mantri (‘conseller’), de mantra (‘paraula’ o ‘fórmula’), de manyate (‘ell pensa’); per similitud amb el color groc dels mandarins xinesos, s’aplicà també a les taronges de la Xina.
Usos
Fou així com vaig arribar a la conclusió, mai no refutada encara —almenys per ara—, que els intel·lectuals, i sobretot els universitaris, no canvien les idees. Les idees només canvien amb la mort dels mandarins.
Lluís Racionero, Memòries de Califòrnia (Barcelona: Edicions 62, 1988), pàg. 130No s’adonen que l’error no és que hagin donat el premi a un autor que els diccionaris d’escriptors no inclouen. L’error és precisament el contrari: que els diccionaris d’escriptors no l’incloguin. I no l’inclouen perquè els mandarins literaris consideren literatura tan sols una part del tot.
Quim Monzó, «Les mòmies», dins Tot és mentida (Barcelona: Quaderns Crema, 2000)
Tema de la setmana
Etimologies curioses