—Ell té una botiga de cotxes de luxe. És venedor de cotxes, vaja, i guanya bastants diners… Sempre ha volgut que jo estudiés empresarials, o dret, que l’ajudés a portar el negoci, però a mi els cotxes no m’interessen gaire. —Va fer una pausa—. Diu que la física teòrica no dóna diners, tret que guanyis el Nobel, és clar… —Per primera vegada, el Gerard va somriure—. Resumint, que està convençut que malbarato el meu talent no dedicant-me als negocis.

Teresa Solana, La casa de les papallones (Barcelona: RBA La Magrana, 2014)

Des del regnat de Carles I, tota la potència demogràfica i econòmica de Castella, augmentada encara pels tresors d’Amèrica, es malbarataria en unes lluites dinàstiques i religioses europees que no tenien res a veure amb els interessos ni de la Corona d’Aragó, ni de la de Castella. Els Àustries van utilitzar els recursos dels seus dominis hispànics per construir-se un imperi europeu que només responia a les seves ambicions familiars, legitimades en termes de lluita contra la reforma religiosa, en comptes d’optar per una solució que afavorís els interessos del conjunt dels pobles de la Península.

Josep Fontana, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (Vic: Eumo, 2014)