Definició
Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.
La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques, jous i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc.
També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner
Etimologia
De lledó, del llatí vulgar tardà loto, -ōnis, derivat del llatí clàssic lotus, i aquest, del grec lōtós [λωτός], ‘lledoner’, entre altres plantes; primitivament el nom designava l’arbre i no pas el fruit.
Usos
Si alguna vegada en veieu una [de papallona del lledoner o Libythea celtis], atureu-vos i contempleu-la tota l’estona que pugueu: és tímida i fugissera, ràpida i nerviosa. Com les fulles del lledoner, té les ales serrades, retallades, amb una forma ben curiosa (els entomòlegs inexperts pensen que les té esquinçades). Les veureu tan sols un moment: de seguida desapareixerà en una fulgurança ràpida, deixant en l’aire escatades ataronjades. És un moment, un sospir, quelcom de vibràtil i ple de vida. El lledoner encarna papallones que, de tan vaporoses, semblen paper…
Martí Domínguez, «Gallard lledoner» (El Temps, 20 d’abril del 2004)«De qui portes dol, Angelet Gorravermella?». Ell passa a frec de la roca, com si no l’hagués sentit, continua trescant capcot, tustant les pedres amb la mangala de lledoner. Encara que el camí és més aviat planer, anys i rocs fan les passes curtes. I el seu bastó les compta totes.
Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Barcelona: Proa, 2013)
Tema de la setmana
Noms d’arbres. El mot d’avui és un suggeriment de Cesc Prat, de Sabadell.
Hola, no té gaire a veure amb temes lingüístics… Només dir: Sr. Cesc Prat, de Sabadell, moltes gràcies pel suggeriment, m’ha fet molta gràcia llegir-ho.
Assumpta LLEDÓ i Fages
A les nostres contrades és famós el lledoner de L’Esparra, prop de Riudarenes (La Selva). Va ser plantat el 1812 en ocasió de la Constitució de Cadis, prop de la plaça de l’església. Va arribar a fer 19 metres d’alçària. El 2007 va morir, però encara resta el tronc dret.