Definició
Masover d’una explotació rural de Mallorca o Menorca.
L’amo En Biel des Rafal. Ha vingut l’amo de Son Fullana.
L’amo s’usa com a títol personal, anteposat al nom d’un home que tenga o haja tenguda qualque possessió d’altri arrendada (DCVB).
Etimologia
Segons Joan Coromines és un mot procedent de l’hispano-llatí amma ‘dida’ i ‘mestressa’, i sembla que ama i amo passaren al català per via del mossàrab o de l’aragonès. Amo s’usà primer en valencià, i després passà a altres parlars catalans. Amb el sentit d’‘home que cultiva una possessió rústica de la qual paga renda al propietari’, amo s’usa a les Illes des de fa cents d’anys, però no he pogut precisar amb exactitud des de quan. Entre els segles XV i XVIII el tractament que es donava a l’illa a l’arrendatari d’una possessió no era amo, sinó honor (reducció d’honorable), i així, en lloc de dir «l’amo en Pere», deien «l’honor en Pere».
Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules (Palma: Documenta Balear, 2009)
Usos
—Si voleu aigo per rentar-vos, ja ho sabeu, en podeu treure del pou del Moro; trobareu es poal penjat a sa figuera, al mateix lloc que l’any passat. I vius que es poal no vos pegui per avall, que llavò és mal de treure. I si mai venguessin els civils i vos diguessin res, digau-los que teniu permís de l’amo. De vegades, aquesta genteta, quan més calor fa, més emprenyadors se tornen.
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Barcelona: L’Avenç, 2020 [2008]), pàg. 86
—No passeu pena, l’amo, ho farem tot com vós heu dit.
La primera nit tenguérem vessa de muntar les tendes i dormírem al Caló dels Pops, damunt les algues, però devers mitja nit baixà una guarda de vaques i s’ajupiren a dormir devora nostre. Se coneix que a l’estiu els agrada dormir ran de mar, per mor de la frescor, o ves a saber. I per acabar-ho de compondre, ens varen menjar els moscards.—Bernadet… —vaig dir, amorosa.
Maria Antònia Oliver, Joana E. (Barcelona: Edicions 62, 1992)
—Senyora… —va dir ell, i em va semblar que no m’ho deia a mi.
—No em diguis senyora, Bernat, per l’amor de Déu. Tu no, tu no. Digue’m Joana, com quan érem petits. L’amo en Bernat —vaig dir a son pare—, digueu-li que em digui Joana i de tu…
—Però vostè és sa senyora, senyora —va contestar la madona Bel, directa com sempre—. Ses coses són com són, i no ens toca a nosaltres de canviar-les.
Tema de la setmana
Tractaments
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terra al camp de pou del gel a ille de Tet a Rosselló. La terra no era seva era del Vicomte de Rodelec. I cada mes anava a portar al notari d’Illa de tet, el senyor Montoussé els diners del arrendament;