Definició
Molt. És una locució que, seguida d’un adjectiu, intensifica notablement aquest adjectiu, de vegades fins a l’exageració.
Hui, per fi, he conegut la germana de Toni. Una xica la cosa espavilada, de veritat.
Sembla que s’usa en els parlars valencians meridionals; si teniu cap informació més d’aquesta locució, digueu-ho als comentaris, a baix.
Usos
I, pensat i fet, ell va i me l’escomet amb paraules polides i li ho demana, i ella, tota simpaticona, va i li contesta:
Enric Valor, «L’albarder de Cocentaina», dins Rondalles valencianes 5 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
—Amb molt de gust, ballaré amb vosté.
Es fiquen dins la redona i comencen a fer passades airoses i complicades, que els eixien la cosa bonica. Ciril mateix se’n meravellava. Vora aquella fadrina, els seus peus semblaven tenir ales.
Quin rebombori i quina dienda entre les dones de Cocentaina!Al fons relluïa una cosa. El cor li féu un bot; aquelles relluentors li semblaven els ulls d’un gat. Però que no ho era, d’atrevit, el xic! Fica la mà dins el forat i en trau un pitxeret d’or massís, la cosa fina, tot gravat amb figuretes en relleu. Allò era preciós i, a més, pesava bona cosa…
Enric Valor, «Nabet», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
Tema de la setmana
Mots amb ‘cosa’
A Ontinyent, en el sentit de “molt”, emprem expressions populars com ara “quina cosa més bonica la xiqueta, de deveres”, sense l’article femení; també, “cosa fina, la coca de la mare: molt bona!”
Gràcies a Enric Valor, tot un mestre.
Jo també ho he sentit dir per fer mofa del parlar pijo: vam anar a la Rambla Catalunya i n’estava plena de turistes, una cosa! Fent la O ben oberta.
A Menorca, n’empram una variant’ cosa grossa’
S’arròs m’agrada una cosa grossa.
Avui juguen molt bé: és cosa grossa