Enric Valor a les Rondalles valencianes usa la locució la cosa (sempre amb article definit) davant un adjectiu per voler dir ‘molt’:
…era un minyó la cosa garrida. («El gegant del Romaní»)
…la masovera infantà un xic ros i polit, la cosa fina. («El xiquet que va nàixer de peus»)
Vicenteta va fer dues tasses d’aquell bullitori; Ciril se’n va prendre una —la cosa bona!— i ella simulà que es prenia la seua, però, en un descuit d’ell, la va abocar a les escuradores. («L’albarder de Cocentaina»)
…un carruatge de regal per a ell i la seua muller amb un tronc de cavalls que eren la cosa elegant. («Els tres plets de Pasqua Granada»)
Fixem-nos que l’adjectiu concorda amb cosa i no amb el nom, que en aquests exemples són sempre masculins: minyó, xic, bullitori, cavalls.
En tots aquests casos podem substituir la cosa per ‘molt’, però llavors hem de fer concordar l’adjectiu: un minyó molt garrit, un xic molt fi, un bullitori molt bo, un tronc de cavalls molt elegants (els elegants són els cavalls i no el tronc; fixem-nos que diu «un tronc de cavalls que eren la cosa elegant»; si s’hagués referit al tronc hauria dit «un tronc de cavalls que era la cosa elegant»).
Gràcies a Eugeni S. Reig per la seva col·laboració.

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...