Definició
Jugar a un joc sense tindre cap dels inconvenients implícits al compliment estricte de les regles del joc en qüestió.
En els jocs infantils, la denominació xiquet de sucre s’aplica als xiquets xicotets als quals se’ls permet jugar amb els de més edat però se’ls allibera de l’obligació d’haver de pagar. També s’aplica aquesta denominació a xiquets de més edat que tenen algun impediment que no els permet jugar amb normalitat, com ara si estan accidentats o malalts o tenen algun problema físic que no els permet córrer o fer determinats moviments.
En qualsevol joc de persones adultes, si a algú se li permet jugar alliberant-lo de les obligacions derivades de les normes del joc, diem que juga com a xiquet de sucre, és a dir, que juga de la mateixa manera que juga a un joc infantil un xiquet de molt poca edat: amb total llibertat, sense cap obligació ni cap inconvenient, sense cap lligam amb les regles del joc.
Eugeni S. Reig, Les nostres comparances
Etimologia de sucre
De l’àrab súkkar, i aquest, del sànscrit çárkarā, mateix significat, per conducte de l’irànic šakar, íd., com el grec sákkhar, d’on també el llatí sacchărum, íd.
Usos
A partir de les sis, la botiga esdevenia un formiguer humà entre els qui hi venien a jugar al billar i els qui s’hi aplegaven només per mirar i fer el barret. De vegades faltava algú per a disputar una partida de dos contra dos i tiraven mà de mi, que jugava com a xiquet de sucre. Per això, fóra quin fóra el resultat, jo no pagava mai, ni tampoc cobrava.
Manuel Joan i Arinyó, Les nits perfumades (Barcelona: Edicions 62, 1989)Atesa la diferència corporal entre un i altre, devia considerar-me com a molt el xiquet de sucre dels jocs infantils, que gaudeix del plaer lúdic, però no l’afligeix l’enuig de pagar; benifet que se li atorga per la seua poca edat.
Manuel Joan i Arinyó, Fem un trio (Benicarló: Onada, 2009)
Tema de la setmana
Modismes comparatius trets de Les nostres comparances, d’Eugeni S. Reig
Sí, era de sucre el qui no comptava.
(via Twitter https://twitter.com/TeresaOrtiga/status/1386943258513788928)
A Menorca aquesta figura, jugar sense haver de parar, se’n diu “jugar de cul de bòtil”.
I tant! Quins records!
– Jo no pago que sóc de sucre!
– Què et penses? Que eres de sucre?
A Eivissa diem a un infant petit que juga amb grans, per exemple, que “és de sucre” amb el mateix sentit que usau avui.
Perfecte, doncs així traiem l’etiqueta amb què havíem marcat aquesta expressió, “paraules i expressions valencianes”, vist que s’usa també en altres bandes (com a mínim Eivissa i Amposta).
Ara ja sabem que és “ser de sucre”, però què vol dir “fer el barret”??
“…els qui hi venien a jugar al billar i els qui s’hi aplegaven només per mirar i fer el barret”
L’entrada fer una barcella del meu llibre El valencià de sempre diu:
Estar xarrant durant una llarga estona sobre coses de poca importància, intranscendents.
A la Safor i a la Vall d’Albaida s’usa, amb el significat especificat, la locució fer un barret. Si la conversa és molt llarga es diu fer un barret amb borla i tot. També es diu fer el barret i fer barret, sense article.
A Bocairent, ben a prop d’Alcoi, canviem el “sucre” pel “suro”, amb el mateix significat: “ser de suro” i ho apliquem a majors i xiquets.