Van explicar-se les biografies, les circumstàncies i els atzars que els havien conduït a tots dos a l’illa de Cuba, i Batiste Rosselló va dir-li que feia més de quaranta anys que hi era: vaig arribar com a soldat, com a carn de canó, soldat de lleva, i com mos pares eren pescadors i no tenien havers per pagar-me l’exempció, cap ací que m’enviaren a matar cubans insurrectes, però ens feien passar més fam que Garró, ens tractaven com si no fórem persones, i ens en moríem més per malaltia que en combat, i quan jo, per converses que tenia amb uns i altres, vaig saber que aquella guerra era com totes les guerres, que uns pasten i uns altres van al forn, i a mi m’havia tocat pastar i no tastar el pa, a la que vaig poder vaig desertar de l’exèrcit espanyol…

Toni Cucarella, Heretaràs la terra (València: Tres i Quatre, 2006)

Ja sé que la vida és molt difícil, i que ací, com també a València, hi ha molta gent que passa més fam que Garró, i al monestir t’espera una vida més o menys segura. però un home és un home, l’ou demana sal, les coses són com són i no d’una altra manera. I si vols el meu consell, o simplement el meu parer, crec que no has nascut per a frare.

Josep Lozano, El mut de la campana (Alzira: Bromera, 2003)