benifet m

Definició

Benefici, acte o efecte de fer bé.

«Qui pot dir que aital persona sia cortesa ne coneixent dels benifets rebuts?» (F. Eiximenis)

Etimologia

Del llatí benefactum; bene facere és ‘fer un favor, tractar bé algú’.

Usos

  • Vostès poden pensar que la malenconia, en aquest cas, resulta de la meua condició d’intel·lectual podrit, incapaç d’acceptar els benifets del turisme de masses, enemic del progrés que crea tanta riquesa i tants llocs de treball, amant enyoradís del bon passat rural. Potser sí, que es tracta una mica d’això. Però només una mica, perquè allò que em mou la malenconia és la innecessària destrucció de la bellesa, l’expansió inaturable d’un nou tipisme universal, homogeni, sense gràcia i sense una sola gota de veritat. La falsedat és lletja, i no solament s’aconsegueix destruint la bellesa anterior o construint l’horror nou: de vegades la falsedat i la lletjor són resultat grotesc de la reconstrucció.

    «Restaurar, destrossar», dins La condició valenciana (Alzira: Bromera, 2014), pàg. 76

Tema de la setmana

Després de regalar-nos les seves memòries d’infantesa amb El tramvia groc, ara Joan F. Mira aplega una setantena de textos a La condició valenciana (Edicions Bromera, 2014), d’on traurem els mots i passatges que veurem aquesta setmana. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tenir una esponja al clatellllonja