inxa f

Definició

1  Estella petita.

En netejar la taula se m’ha clavat una inxa. Quin mal!

Bocinet d’os trencat.

M’han tret un queixal i m’hi ha quedat una inxa.

També: brinxa

Etimologia

Del castellà hincha, d’hincharse, ‘inflamar-se’, d’on ‘estella que causa inflamació’, o del francès i occità anche/enche, mateix significat, d’origen incert, o potser de l’antic inxar, ‘provocar malvolença’, d’origen onomatopeic. Vegeu aquí què en diu Coromines

Usos

  • Quatre cops de magall a la paret d’un nínxol sense làpida, deixà al descobert el taüt esgavellat que els homes van treure d’allà dins i, sense gaires bones maneres, van deixar caure a terra aixecant un bon grapat de polseguera. Tot seguit van enretirar la tapa… La calavera de perfil i l’esquelet d’un cos desconjuntat em colpí el cor. Un dels homes donà un sac de xarpellera a la tia Rosa.
       —Fiquin-ho tot aquí dins… —va dir.
      Veure i tocar l’ossada de l’oncle Rossend era la cosa més impressionant que m’havia passat mai. Em va venir a la memòria el príncep Hamlet, descobrint el crani de Iorick, el bufó. Qui m’havia de dir que un dia sostindria entre els meus dits els ossets de les mans delicades de l’oncle Rossend que havien dibuixat unes cases plenes de detalls que, per a mi, eren motiu de joia incomparable? Com mirar que no quedés per terra ni una inxa del seu cos diví?

    Montserrat Julió, Vida endins. Crònica d’un exili a Xile (Barcelona: Viena, 2003)

Tema de la setmana

Bocins i esquerdills

L’escreix

3 comentaris a “inxa”

  1. Xec Riudavets — Ciutadella

    A Menorca tenim un mot que, al meu modest entendre, és molt més genuí i d’una gran eufonia. Es tracta del mot estil·lany, que no recull cap diccionari, però que tenc al meu llibret lexicogràfic Espigolant.

    Respon
  2. Juanchich — 66400 Reynès

    El Louis Juanchich, el meu pare, va empeltar molts presseguers a l’hort del Pou del Gel d’Illa de Tet. Una vegada triada la varietat empeltava els arbres joves al principi de la tardor. De primer havia sembrat pinyols de presseguer, pruner o albercoquer. Al cap de dos any, empeltava amb les inxes escollides i jo les enganxava a la tija amb un tros de llana per subjectar l’inxa.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esquerdillrosegó