ínfules f pl

Definició

Presumpció, vanitat.

D’ençà que l’han nomenat director general, té moltes ínfules.

Què són aquestes ínfules de gran senyora?

Etimologia

Del llatí infŭlae, ‘adorn que duien les vestals, i que es posaven com a senyal d’honor certs ciutadans romans’; d’ornament vestimentari (que passà al cristianisme, ja que les ínfules són també les cintes que pengen de la mitra dels bisbes i arquebisbes) passà a significar ‘pretensions d’una persona’.

Usos

  • Una pàtria ha de ser petita. Les pàtries grans o amb ínfules de grandesa són les que porten els desastres al món.

    Pere Rovira, La finestra de Vermeer (Barcelona: Proa, 2016), pàg. 274
  • Resulta insofrible la xerrameca que s’ha desfermat després de les eleccions. Les tertúlies radiotelevisades (aquesta mena de safareig d’escala de veïns amb ínfules intel·lectuals) treuen fum, per a joia dels seus predicadors. La premsa internacional és, en aquests casos, un refugi informatiu.

    Xavier Roig, «Ha guanyat el sí perquè, simplement, ha perdut el no» (Ara, 1 d’octubre del 2015)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors amb etimologies curioses. El d’avui és de Josep Maria Cortina, de Barcelona.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

onsevullaenvanir