Pepito, a mi no cal que em vingues amb romanços. Sé que segueixes fent la viu-viu i la guitza, bregant pels mateixos ideals nobles, onsevulla que hages decidit mudar-te. Pensaré en tu cada vegada que passe pel carrer Barrera, just al defora la murada de l’antiga vila d’Elx.

Joan-Carles Martí i Casanova, «Josep Maraldès i Ibarra (Elx 1938-2002): una llum en la nit més fosca», dins Des del rovellet de l’ou d’Elx (Argentona: Voliana, 2011), pàg. 105

—Ésser pobre té pocs avantatges, naturalment, però té aquest: haver d’escoltar la gent. Escoltar forma part de l’estratègia dels pobres. No vull pas dir que s’hagi d’escoltar tothom. S’ha d’escoltar qui convé. Això sí: s’ha d’escoltar bé o almenys donar la impressió que hom escolta bé. S’ha de donar la impressió d’adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s’ha de donar la sensació de presència i d’adhesió a la persona que parla.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)