Definició
Titella sense fils que té el cos de roba i que el titellaire mou posant les mans per dins la roba i bellugant-les; putxinel·li. Representació teatral d’aquests titelles.
Etimologia
Del francès guignol, del lionès Guignol, nom d’un personatge de titelles en voga a Lió des del segle XVIII, derivat de guigner, ‘mirar de cua d’ull’, perquè aquest personatge mirava intencionadament de cua d’ull a dreta i esquerra.
Usos
Temps era temps, quan encara les bruixes
Lluís Llach, «Els meus ulls aquí», al disc Verges 50 (1980)
campaven dalt del campanar
i eren mestresses de nits i tempestes
amb línies de vols regulars.
Passeu, nens, passeu, és com un guinyol,
ei, canta el gall, s’ha aixecat el teló,
acte primer, a poc a poc surt el sol.
La plana es desvetlla i el Montgrí fa un gran badall.Quan jo era petit, tenia un teatret de guinyol i un grapat de titelles de guant, uns amb el cap de plàstic (potser de la casa Famosa, la mateixa de les nines) i uns altres amb el cap de cartró, més bastos però també més autèntics, segons el parer de la mestra. La meva play era aquesta joguina, per entendre’ns. Amb això i el futbolí ja tiràvem. Ahir, contemplant (i escoltant, a estones) el cara a cara de Rubajoy contra Rubajoy vaig tenir ganes d’entrar dins la pantalla i posar-me a moure amb més ritme els dos personatges d’aquest conte apassionant que és la campanya electoral, intitulat Caputxeta i el Llop s’estimen quan es fa fosc.
Francesc-Marc Álvaro, «Guinyol meu» (La Vanguardia, 8 de novembre del 2011)
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un lot de llibres. En sortejarem dos més entre els altres encertants.