Definició
Etimologia
D’origen incert, probablement de l’àrab hispànic haizarân, mateix significat, o encara més de l’àrab oriental haizurân o haizûr, nom de plantes diferents i potser també del galzeran, amb influx d’un nom de planta hispànic.
Usos
Bruc i galzeran
Joan M. Guasch (1878-1961), «Cançó de Nadal»
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.La feina començava molt abans de Nadal. De primer, jovent i criatures anàvem al bosc, a cercar molsa i rama de boix i galzerans guarnits de boles d’un vermell tan viu que semblaven tenir un llum encès per dintre. Després venia la construcció del pessebre. De mica en mica, tots aquells materials vulgars, per obra i gràcia del seu ordenat agençament, prenien prestigi i jerarquia: el suro, el revèiem transformat en alteroses muntanyes; el paper d’estany recobert de vidre s’anava tornant aigua clara i cantadora; la rama de boix esdevenia misteriosa boscúria, i el guix, escampat pels cims prenia la càndida puresa de les neus eternes.
Josep Pous i Pagès, «Parlament de bones festes llegit en la festa del Nadal català celebrada a París» (1939), dins El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili (Barcelona: Acontravent, 2009), pàg. 122-123
Tema de la setmana
Botànica del pessebre
Del galzeran a Palafrugell en diem gallarings-gallarangs.
Com que aqui hi ha moltes mates de galzeran i que només jo els menjo, cada primevera em faig un tip de les joves rames.
Peró cal dir que la cosa és molt amargant.
Quasi bé és sembla a GENTIANA lutea de les nostres muntanyes
A Badalona del galceran en diem galerà. Quan era petita, pels volts de Nadal,n’anàvem a buscar a Canyet, i junt amb la mata (llentiscle) guarnien el pessebre.