Definició
Mata de la famÃlia de les lilià cies, que fa branquillons plans amb aspecte de fulla, sobre els quals apareixen les flors, petites i poc vistoses, i els fruits, en baia vermella, que es fa sobretot als alzinars i és emprada com a ornament nadalenc (Ruscus aculeatus).
Etimologia
D’origen incert, probablement de l’à rab hispà nic haizarân, mateix significat, o encara més de l’à rab oriental haizurân o haizûr, nom de plantes diferents i potser també del galzeran, amb influx d’un nom de planta hispà nic.
Usos
Bruc i galzeran
Joan M. Guasch (1878-1961), «Cançó de Nadal»
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.La feina començava molt abans de Nadal. De primer, jovent i criatures anà vem al bosc, a cercar molsa i rama de boix i galzerans guarnits de boles d’un vermell tan viu que semblaven tenir un llum encès per dintre. Després venia la construcció del pessebre. De mica en mica, tots aquells materials vulgars, per obra i grà cia del seu ordenat agençament, prenien prestigi i jerarquia: el suro, el revèiem transformat en alteroses muntanyes; el paper d’estany recobert de vidre s’anava tornant aigua clara i cantadora; la rama de boix esdevenia misteriosa boscúria, i el guix, escampat pels cims prenia la cà ndida puresa de les neus eternes.
Josep Pous i Pagès, «Parlament de bones festes llegit en la festa del Nadal català celebrada a ParÃs» (1939), dins El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d’exili (Barcelona: Acontravent, 2009), pà g. 122-123
Tema de la setmana
Botà nica del pessebre
Del galzeran a Palafrugell en diem gallarings-gallarangs.
Com que aqui hi ha moltes mates de galzeran i que només jo els menjo, cada primevera em faig un tip de les joves rames.
Peró cal dir que la cosa és molt amargant.
Quasi bé és sembla a GENTIANA lutea de les nostres muntanyes
A Badalona del galceran en diem galerà . Quan era petita, pels volts de Nadal,n’anà vem a buscar a Canyet, i junt amb la mata (llentiscle) guarnien el pessebre.