Definició
Punt més elevat d’una cosa; punt més elevat d’una muntanya.
El cim d’un pujol. El cim d’un campanar.
Els cims més alts del Pirineu són encara coberts de neu.          Â
Arribar algú al cim de la glòria, del poder.
Etimologia
De cima, del llatà cyma, ‘brot o tija tendra de la col i d’altres plantes’, que en la baixa època prengué el sentit de ‘capdamunt o cimal dels arbres, de les mates’: d’acà el sentit de ‘cim, punt culminant’ en general que el mot cima ha pres en totes les llengües romà niques; el masculà cim s’explica per influència del gènere dels sinònims som (summum) i cap; el llatà cyma fou manllevat del grec kỹma [κῦμα], ‘tany o brot tendre’, ‘ona, onada’.
Usos
M’han preguntat, entre altres coses, si hi havia alguna cosa que no hagués fet mai i que m’hauria agradat fer. Els he dit que sÃ: un quatre mil. No m’han entès. Els ho he explicat: un cim de 4.000 metres. He pujat als principals cims del Pirineu que tenen més de 3.000 metres, l’Aneto, la Pica d’Estats, la Maladeta, el Mont Perdut… Però al Pirineu no n’hi ha cap, de quatre mil, com als Alps: el Mont Blanc, que és el més alt de tots, el CervÃ, la Jungfrau, el Monte Rosa… M’hauria agradat haver-hi pujat, però no vaig tenir mai l’ocasió de fer-ho.
Albert Jané, Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006) (Barcelona: Llengua Nacional, 2014), pà g. 84I la culminació del procés d’extinció s’efectua amb la promoció social, que és l’instrument més pervers perquè es disfressa de generositat, d’obertura, d’igualtat… Les llengües minorità ries desapareixen sovint pel cim, vull dir que els primers a abandonar-les són els més rics, més cultes, els que tenen més interès a ser ben vistos pels nous amos. La noblesa i la gran burgesia varen ser els primers a acceptar i a difondre el sistema francès, perquè la monarquia francesa els va proposar una integració rà pida, sinònim d’enriquiment personal. A mesura que varen passar les dècades i, a França, a mesura que els valors republicans es varen anar consolidant, la petita burgesia, els obrers i, al final, els pagesos, també varen comprendre que el seu interès i el de la seva mainada era saber francès.
Joan-LluÃs LluÃs, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pà g. 83
Tema de la setmana
RodaMots fa 20 anys. 4.420 mots enviats fins avui. Per celebrar-ho, la setmana que ve us proposarem un enigmot: haureu de trobar vosaltres el tema de la setmana. Amb premis molt especials entre els encertants.
Derivat de cim, a Palafrugell s’usa acimalat -ada, en el sentit d’estar ple fins a dalt, sobretot, pels plats de menjar: Com vols que s’acabi l’arròs, si se n’ha fotut un plat ben acimalat!
Si no fa 20 anys que us segueixo, sà que en deu fer 18 o 19.
Continueu rodant per molts anys, RodaMots!
Molló ve dir lo mateix.
També al cim de, equivalent a “damunt de”, que consta al DIEC