gebre m

Definició

Cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.
El verb és gebrar i l’acció o l’efecte, gebrada. En valencià és comú fer servir l’expressió rosada blanca.

Etimologia

D’origen preromà, probablement d’una base cèltica gebros, gebra, ‘gèlid, hivernal’.

Usos

  • Albor de neu i gebre.
    La soledat del cim.
    La lluna del solstici perfila transparències,
    delers i melangies
    d’un blau que forja núvols.
    Aspire l’irreal,
    la fascinació,
    el nombre indesxifrable,
    les estrelles que poblen
    l’espant de l’esperança,
    l’avidesa del buit.

    Emili Rodríguez Bernabeu, «Jesucrist sorgint del solstici», dins Domini del sol (Barcelona: Edicions 62, 1990)
  • El coll de l’anorac alçat, les mans enfundades en les butxaques. El ràpid moviment de cames li esvaïa la puixança del fred. Va passar a frec de la vella plaça de bous abans de prendre la carretera de Simat. S’hi va aturar uns segons a rellegir el nom de l’empresa que figurava al paper. Per la carretera, el trànsit era intens: cotxes i motos que es dirigien cap a les fàbriques i els tallers. Una capa de gebre blanquinós cobria l’herba que creixia per les vores de la carretera.

    Toni Cucarella, «La llei de l’embut» (Tossal, núm. 0, 1999)

Tema de la setmana

Mots hivernals

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

brufadacaramell