La mare, de tot d’una, no en féu cabal, però, donant una ullada cap a l’entrada de la casa, veié una fumassa que la va alarmar. Corregué a veure què passava, i es trobà, efectivament, que el nen havia arreplegat papers sota un peu d’un cavallet de fusta de pintar, i els havia calat foc; el peu del cavallet ja començava a prendre.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 25

Mentre a cal Curt del Rabassó dormen, la nana s’acosta a la llar de foc, on a penes queda caliu. Es mira els papers del contracte i els poders que en Ramon atorgava a l’Avogat. No haurien calgut tantes raons si la vella hagués denunciat l’estafa quan tocava. Però ara ja està fet. Doblega els documents. Bufa entre la cendra, els acosta a les brases i espera amb paciència que s’encenguin. Primer fumegen i, de sobte, entre la fumassa, esclata una centella blava que creix i es fa foguera. La vella s’ha alliberat d’un estafador i la nana s’ha tret del damunt un soci avariciós i traïdor que se li aferrava com una llagasta.

Margarida Aritzeta, Teoria del gall (Barcelona: Llibres del Delicte, 2020)