Cada dia, cap a les sis del matí, les dones es reunien davant del forn.
   —Hi haurà pa, avui?
   —No, avui tampoc.
   En altres temps, la bona flaire de pa calent les acollia. I l’una deia:
   —Jo en vull un, de dues lliures.
   I una altra:
   —A mi, doneu-me’n tres de barra, ben cuits, i llonguets.
   I encara, una altra:
   —Jo prendré una coca ensucrada.

Aurora Bertrana, Oviri i sis narracions més (Barcelona: Selecta, 1965), pàg. 143

A la plaça del Nord van entrar al forn del vell Andreu. El local era molt diferent del que havia conegut. En comptes del taulell de marbre hi havia una gran vitrina plena de pastes de tota mena, amb tres safates de croissants farcits de xocolata, cabell d’àngel i sobrassada. Van demanar una barra de pa i, quan la noia que els havia servit els tornava el canvi, Mr. Belvedere va preguntar si el forn encara pertanyia al senyor Andreu. La noia va fer que sí amb el cap i va cridar cap a la rebotiga: «Pare, una persona et demana».

Joan Agut, Gombó i Mister Belvedere (Barcelona: Proa, 2001), pàg. 51