Definició
Guaitar o deixar veure de sobte la cara que hom tenia amagada, jugant amb infants.
També vol dir guaitar; sortir a la porta o a la finestra per mirar què hi ha o què passa.
Etimologia
Tat! és una exclamació d’origen expressiu amb què s’acompanya l’acció de treure el cap o de destapar-se els ulls per distreure o fer riure les criatures.
Usos
Ajudar el gendre a pujar les nenes sanes el distreu. No és un avi dels que canten cançons i juguen amb els néts a fer tat. Però es dedica a les nenes amb la mateixa escrupolositat amb què un dia es va lliurar a la medicina. S’entén més amb la gran, potser massa ensonyada, potser massa afectada i capficada per la falta de la mare.
Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pàg. 43Crec que era Rilke que proposava de mostrar la immensitat del món sota la forma de proves simples, temptejos. Ser difús, esclarissat, m’ha permès només fer tat, i del món, realment n’he vist ben poques coses.
Sebastià Perelló, «Perquè sí», dins el recull Combats singulars (Barcelona: Quaderns Crema, 2007)
Tema de la setmana
Mots infantívols