mam m

Definició

1  En el llenguatge infantil, aigua o qualsevol altre líquid.

Vull mam.

En valencià és corrent dir-ne ma (que coincideix amb el mot àrab per ‘aigua’) i en mallorquí (onomatopeia de l’acció de beure).

2  (col·loq. i iròn.)  Beguda alcohòlica.

Li agrada massa el mam.

Etimologia

Derivat regressiu de mamar, del llatí tardà mammare, ‘donar mamar’.

Usos

  • Feren l’aposta
    ell i un amic.
    Amb aquell xic
    féu la juguesca:
    ràpid s’empesca
    com guanyarà
    prestigi i ja
    no ve d’un pam.
    Em dono al mam
    i tinc consol
    de l’alcohol
    i el confident
    que és més ardent,
    real, traçut
    i, a més, és mut.

    Dolors Miquel, «On s’expliquen casos i casos»
  • El mosso t’atura i si vas torrat no et deixa conduir, però, accelerador a part, tothom sap que el mam més aviat tendeix a dificultar i alentir tant els moviments com el pensament.

    Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005)

Tema de la setmana

Mots d’origen infantívol 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer tat (a algú)tita