Nosaltres el dia de Nadal el celebràvem a ca els padrins. El meu padrí ni va voler sentir a parlar de convidar un americà, malgrat els precs dels néts. A banda que ja ballàvem estrets, ell raonava: cap de nosaltres xerra anglès i el pobre soldat farà el paper d’en Palou de sa Pobla. Un cosí meu, en Tofolet, tenia un amic que vivia a la mateixa escala, n’Ignasi Fuster, a qui anomenaven «Nasito». Els seus pares sí que havien consentit a convidar un soldat, i veient en Tofolet tan il·lusionat en conèixer un americà, li digueren que hi anàs a menjar els torrons. Tots ens moríem d’enveja quan en Tofolet, tot cofoi, una vegada dinat, va davallar a ca els veïnats.

«Un Nadal diferent» (Diari de Balears, 14 de desembre del 2005)