Una guitza és l’‘acció d’alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, un ase, un mul, etc.’ i és d’origen incert, potser derivat de guitzar, ‘tirar guitzes’, germà de l’italià guizzare, ‘moure’s amb brusquedat’, segurament mots de creació expressiva, possiblement relacionats amb l’italià squizzare i el seu equivalent català esquitxar.

«Aquesta expressió és d’ús habitual a Alcoi, a on actualment encara es conserva ben viva. Abans era una locució d’ús general en valencià, però ara ha sigut desplaçada quasi totalment per la locució equivalent fer la punyeta. El significat literal de fer la punyeta és ‘masturbar-se’ i, encara que eixe significat ara ja no és conegut, el parlant percep en la locució una certa connotació de grolleria, d’expressió poc fina, malgrat que no sap ben bé per què. Una solució molt adequada seria potenciar l’ús de fer la guitza.» Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)