esvoranc m

Definició

1  Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros.

Entraven a l’hort per un esvoranc de la tanca.

2  Gros esquinç.

Es va fer un esvoranc a les calces.

Etimologia

Escrit primer esboranc, derivat de bora (‘cova’, d’un preromà indoeuropeu bhor-, ‘perforar’), es preferí més tard la grafia esvoranc per una falsa etimologia de vora, pensant en un sentit d”escantonar les vores d’alguna cosa’ que no ha tingut mai el mot.

Usos

  • Al cor ombrós d’Irlanda
    n’hi ha una gran presó:
    que ja no hi queden presos,
    que no n’hi queden, no.
    MacSwiney, blanc de cara,
    gelat encar de la suor de mort,
    ha obert un esvoranc a les muralles,
    i cel amunt se’ls va enduent a tots.

    , «Glossa», dins Les tombes flamejants (1923)
  • I es comparà al capità que aconsegueix endinsar-se sol en una ciutadella on s’ha refugiat l’enemic i, amb risc de la seva pròpia vida, mata el sentinella i obre un esvoranc que permet entrar a la columna de soldats que mana, desitja obtenir un ascens i una medalla per aquell acte heroic, i que el seu nom quedi escrit, si no a les planes de la història, ja massa atapeïdes, almenys a les de la Gaseta Militar o a la plaça que commemori el seu nom, en el carrer del seu poble.

    Carme Riera, Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 135

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis… amb un fil conductor evident: algú l’endevina?

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

reguitzellcapteniment