Sóc antic alumne dels jesuïtes, com Marqués, Cucó, Aracil, Ninyoles, Eliseu Climent i, fins i tot, Valerià Miralles. Me’n van expulsar per ser un gos esquenadret. Amb tot, el punt més estimulant dels jesuïtes eren els viatges d’anada i tornada al col·legi.

Ferran Torrent entrevistat per Vicent Martí (El Temps, 24 de febrer del 1986)

De les antigues muralles, en quedava la torre de l’angle sud-est, que era rodona, alta i esvelta com una dona ben casada. La torre, però, per fer més dret un carrer, fou tirada a terra, i això fou la mort del vell establiment. Amb ella va desaparèixer un dels racons més concorreguts del poble, sobretot a l’hivern, ja que la torre, en unir-se amb el pa de paret de la muralla, feia una mena de concavitat que era molt abrigada. Quan feia tramuntana, els ganduls del poble es reunien a xerrar en el recés torrat. Es formava una mena de conclave d’esquenadrets i de cínics i de vegades s’hi trobava refugiat algun venedor ambulant que va de poble en poble, algun adobaparaigües, d’aquests que porten una caixa de fusta i una olla a la mà que regalima un suc negre tot al llarg de la carretera per on van passant.

Josep Pla, El quadern gris, 5 de maig de 1918